Paella a Londres? No
No amics, hi ha coses que no lliguen. Això ens fa pensar en que tot i la globalització que pensem que estem sofrint, encara ens queda identitat.
Ahir vam assitir a una conferència sobre identitat i música a Flix i ens parlaven, en el camp musical, sobre això. Els afloraments de sentiments identitàris locals, regionals, etc..
Parlar en un bloc sobre les Terres de l'Ebre, sobre els seus arrossos o sobre qualsevol tema, és això.
Treballar en aquesta marc tant global buscant quines són aquelles qualitats comuns que uneixen a un poble, un territori, etc..
Al país valencià ho fan i molt bé amb la defensa de la seva paella ( i el seu estandard). A les Terres de l'Ebre ho fem amb l'arròs com a nexe comú, sigui quina sigui la seva preparació.
Dels pocs requisits que li demanem a una paella ( o diguem-li un arròs) és la coherència amb la terra. Que es construeixi a partir d'ingredients que provenen també del nostre territori.
Fins aquí bé. Però a voltes algú escapsa tot aquest discurs i en fa un de propi. Vegeu.
Paella de chorizo a Londres.
Fa unes setmanes varem visitar amb la família la ciutat de Londres. Fou un viatge extraordinari, de pocs dies, en els que no vam deixar la nostra afició de banda.
El nostre intent de trobar i provar una paella a Londres ens va donar una sèrie d'inputs amb un regust amarg ( o regust a chorizo).
Varem trobar paella a dos llocs concorreguts.
El primer, és el Borough Market, prop del London Bridge.
Un mercat excepcional amb productes de mercat d'arreu del món, i a preus desorbitats ( 5€ un quart de meló de moro - glups- , 1€ la taronja ..). Però es veu que allí són preus comuns per als que no som de més avall dels Pirineus.
Enmig del mercat, un cartell resa. BOMBA PAELLA.
I veiem de seguida una gran paella, amb un gran munt d'arròs,
On la deuen cuinar? em pregunto.
amb forquilletes per degustar.
Quina alegria trobar-ne una altra fins que veiem enmig de la paella un bon grapat de medallons de "chorizo". Però que no es digui que no la provem i descobrim ara si una paella enmascarada de pebre chorizero que res té a veure amb cap dels nostres plats. Ni de València, ni de Madrid, ni de Barcelona, ni molt menys de les Terres de l'Ebre.
Lo del chorizo se veu que els ha pegat de fort. Paregut a la moda que tenim del gintònic? Si però a Londres i amb el chorizo.
Per als que sou curiosos amb l'arròs, us diré que aquell arròs groc amb gust de chorizo era d'una varietat semillarg cristal·lí. Un desastre per als sentits.
El segon, és el Mercat de Candem. Visita obligada per a visitants de London.
Us confesso que aquesta ja no la vaig provar. Per que el lloc estava "arrebotit" entre olors de curry i salses de soja, en el paradís del fast food internacional.
Ja no em va fer goig per que en el camp de visió se'ns presenta uns senyors presuntament españols que ens inviten a provar tal paella i veiem(!) les capses de la marca que els importa la paella preparada.
Tant difícil és aquest plat?
Ja en tenim prou amb això, per veure com qualsevol tret identitari no pot ser arrelat en una altra localització.
No busqueu paella a Londres, busqueu-la a les Terres de l'Ebre o si més no, al llevant mediterrani.
Ahir vam assitir a una conferència sobre identitat i música a Flix i ens parlaven, en el camp musical, sobre això. Els afloraments de sentiments identitàris locals, regionals, etc..
Parlar en un bloc sobre les Terres de l'Ebre, sobre els seus arrossos o sobre qualsevol tema, és això.
Treballar en aquesta marc tant global buscant quines són aquelles qualitats comuns que uneixen a un poble, un territori, etc..
Al país valencià ho fan i molt bé amb la defensa de la seva paella ( i el seu estandard). A les Terres de l'Ebre ho fem amb l'arròs com a nexe comú, sigui quina sigui la seva preparació.
Dels pocs requisits que li demanem a una paella ( o diguem-li un arròs) és la coherència amb la terra. Que es construeixi a partir d'ingredients que provenen també del nostre territori.
Fins aquí bé. Però a voltes algú escapsa tot aquest discurs i en fa un de propi. Vegeu.
Paella de chorizo a Londres.
Fa unes setmanes varem visitar amb la família la ciutat de Londres. Fou un viatge extraordinari, de pocs dies, en els que no vam deixar la nostra afició de banda.
El nostre intent de trobar i provar una paella a Londres ens va donar una sèrie d'inputs amb un regust amarg ( o regust a chorizo).
Varem trobar paella a dos llocs concorreguts.
El primer, és el Borough Market, prop del London Bridge.
Un mercat excepcional amb productes de mercat d'arreu del món, i a preus desorbitats ( 5€ un quart de meló de moro - glups- , 1€ la taronja ..). Però es veu que allí són preus comuns per als que no som de més avall dels Pirineus.
Enmig del mercat, un cartell resa. BOMBA PAELLA.
I veiem de seguida una gran paella, amb un gran munt d'arròs,
On la deuen cuinar? em pregunto.
amb forquilletes per degustar.
Quina alegria trobar-ne una altra fins que veiem enmig de la paella un bon grapat de medallons de "chorizo". Però que no es digui que no la provem i descobrim ara si una paella enmascarada de pebre chorizero que res té a veure amb cap dels nostres plats. Ni de València, ni de Madrid, ni de Barcelona, ni molt menys de les Terres de l'Ebre.
Lo del chorizo se veu que els ha pegat de fort. Paregut a la moda que tenim del gintònic? Si però a Londres i amb el chorizo.
Per als que sou curiosos amb l'arròs, us diré que aquell arròs groc amb gust de chorizo era d'una varietat semillarg cristal·lí. Un desastre per als sentits.
El segon, és el Mercat de Candem. Visita obligada per a visitants de London.
Us confesso que aquesta ja no la vaig provar. Per que el lloc estava "arrebotit" entre olors de curry i salses de soja, en el paradís del fast food internacional.
Tant difícil és aquest plat?
Tenim pendent obrir una sèrie de posts amb tot un seguit de "paelles preparades i preparts per a paella".
Ja en tenim prou amb això, per veure com qualsevol tret identitari no pot ser arrelat en una altra localització.
No busqueu paella a Londres, busqueu-la a les Terres de l'Ebre o si més no, al llevant mediterrani.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada