El Paiolet i l'arròs caldós de galeres i escamarlans.

Parlava amb Anna Zaera sobre l'arròs i el top ten de les Terres de l'Ebre. 

Comentavem que el seu post a www.surtdecasa.com havia tingut molta repercussió i que l'enllaç que havien apuntat al nostre bloc era una via de tràfic constant.

Vegeu el seu post.

http://surtdecasa.cat/ebre/menjar-i-beure/els-10-millors-arrossos-de-les-terres-de-lebre-0

També parlavem sobre el fet de que l'arròs era una variable que no podia esdevenir bandera d'un restaurant. Aquell que per a ella li era bo a mi m'havia paregut regular un altre dia. I al revès. Alguns que em semblen excelents no li han encertat a ella. I és que cada paladar s'enfronta a un arròs en un context determinat i el resultat serà sempre variable.

I per què no visitavem un lloc? Podriem provar un arròs i parlar-ne al davant. Per veure si coincidiem. 

Per menjar un bon arròs sempre trobes lloc a l'agenda i aquesta setmana hem tastat un arròs amb el següent nom.

Pitança d'arròs caldòs amb escamarlans, galeres i cloïses.

Vam arribar a aquest plat per que sabiem que a Tortosa es menja bon arròs i haviem de fer justícia. El Paiolet té l'honor d'encapçalar moltes recomanacions i el lloc és extraordinari.

La veritat és que a l'altra banda de riu ens espera una arròs per provar al Xapla però l'agenda ens va caure en el seu descans setmanal.

El Pailoet no és ni molt menys una segona opció. Estava triat a consciència i sabiem que no ens decepcionaria.

Encara no heu buscat el significat de Pitança?. Aquí va. És la tassa de terra cuita que es servia aliments antigament.

Suposem que arràn de les celebracions del renaixement han degut rescatar aquest recipient per servir caldos que al nostre parer és tot un encert.

Per fer aquest arròs caldós han fet un sofregit de pebrot vert i vermell, tomàquet, all i ceba. Abans han enrossit les peces del mar i amb un bon fumet han arribat a coure un Arròs Extra que ens ha fet brillar els ulls.

L'elaboració sempre és una suposició nostra però el secret no és de la manera com està fet sinò amb què està cuinat.

A la vista tenim que els ingredients són de primeríssima classe. És per això que Anna i jo hem coincidit que és un gran arròs.

Deixeu-me comentar que de la carrova per a munt he provat els millors caldosos com un que vam provar la meva dona Jenny i jo, quant erem nuvis de poc, a Villa Retiro. 

A veure si algun dia ens ve bé visitar el torreó de l'Indià.

Us deixem unes imatge de l'arròs caldós del Paiolet. Estic per enmarcar-les.

Però em sortirà més econòmic repetir la visita ja que només costa 12€ la ració.

És bo i barato!