Paella Mediterrània.
Estrella Damm ofereix una lliçó a tot el llevant de la realitat sobre la Paella.
S'hauria de rellegir tot el nostre bloc per a entendre ben bé el que ha aconseguit fer Estrella Damm amb el nou anunci del 2013.
Entendre que tot i la voluntat d'alguns puristes valencians la Paella no es pot estandaritzar.
A Alicant s'acaba al forn, a valencia tenen un estandard, a benicarló amb carxofes, a alcanar amb llagostins, a la ràpita amb galeres, al poble nou amb pato, a deltebre amb anguiles, a l'ampolla amb musclos, a cambrils amb fumet de peix... i axí ens podriem parar a qualsevol dels pobles del llevant.
Però els valencians, farts de veure tantes aberracions en restaurants turístics, tants de precuinats de paella i tant de negoci que aprofita el nom Paella per a vendre varen decidir estandaritzar la seva versió.
Molt bé. És un bon recurs. Però no per això s'estandaritza tot els plats cuinats a la paella i que porten arròs, el llevant mediterrani és molt extens i se'n fan molts d'arrossos. Alguns molt bons estan reflexats en aquest bloc.
En l'anunci d'Estrella Damm es veu com en una reunió un grup d'amics monten la gran festa i com a plat central una paella.
Al nostre gust hi ha elements identificadors de que no es tracta d'una paella Valenciana estandaritzada. Es tracta d'un dels milers d'arrossos a la paella que milers d'amics fan els caps de setmana per reunir-se socialment.
N'hi ha que es queixen, ho trobo bé. Però Estrella Damm ha captat la realitat de tot el llevant Mediterrani en pocs segons. Pot ser sense intencionalitat, pot ser assessorats per algun gran xef, pot ser de rebot, però Estrella Damm ha donat un cop damunt la taula i ha posat ordre al caos que regna a la terra mullada pel mediterrani.
Nosaltres pensem que aquest diferencia dintre de la igualtat és la que ens dona riquesa. Si tots anèssim vestits iguals, escoltèssim la mateixa música, ens agradés els mateixos llibres, o en pentinèssim igual potser llavors fariem la paella tots igual.
Fins llavors cadascú farà la seva paella seguint les seves costums i nosaltres estarem aquí per contar-ho.
Entendre que tot i la voluntat d'alguns puristes valencians la Paella no es pot estandaritzar.
A Alicant s'acaba al forn, a valencia tenen un estandard, a benicarló amb carxofes, a alcanar amb llagostins, a la ràpita amb galeres, al poble nou amb pato, a deltebre amb anguiles, a l'ampolla amb musclos, a cambrils amb fumet de peix... i axí ens podriem parar a qualsevol dels pobles del llevant.
Però els valencians, farts de veure tantes aberracions en restaurants turístics, tants de precuinats de paella i tant de negoci que aprofita el nom Paella per a vendre varen decidir estandaritzar la seva versió.
Molt bé. És un bon recurs. Però no per això s'estandaritza tot els plats cuinats a la paella i que porten arròs, el llevant mediterrani és molt extens i se'n fan molts d'arrossos. Alguns molt bons estan reflexats en aquest bloc.
En l'anunci d'Estrella Damm es veu com en una reunió un grup d'amics monten la gran festa i com a plat central una paella.
Al nostre gust hi ha elements identificadors de que no es tracta d'una paella Valenciana estandaritzada. Es tracta d'un dels milers d'arrossos a la paella que milers d'amics fan els caps de setmana per reunir-se socialment.
N'hi ha que es queixen, ho trobo bé. Però Estrella Damm ha captat la realitat de tot el llevant Mediterrani en pocs segons. Pot ser sense intencionalitat, pot ser assessorats per algun gran xef, pot ser de rebot, però Estrella Damm ha donat un cop damunt la taula i ha posat ordre al caos que regna a la terra mullada pel mediterrani.
Nosaltres pensem que aquest diferencia dintre de la igualtat és la que ens dona riquesa. Si tots anèssim vestits iguals, escoltèssim la mateixa música, ens agradés els mateixos llibres, o en pentinèssim igual potser llavors fariem la paella tots igual.
Fins llavors cadascú farà la seva paella seguint les seves costums i nosaltres estarem aquí per contar-ho.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada