Arròs d'ultramar. (I recepta de Chaulafán)

Existeixen diverses fonts per la xarxa que arriben a assegurar que la paella, com a bon plat social que és ha acompanyat a diversos grups d'emigrants al llarg dels temps. La paella com a part de la cultura d'un poble ha seguit les migracions i s'ha estés per tot el món.
La paella de les Terres de l'Ebre s'accepta com a l'adaptació de la paella valenciana al nostre territori, tot i que altres fonts asseguren que aquí sempre n'ha hagut d'arròs com a tot el món.
Uns diuen que si bé els valencians van arribar en grans grups al Delta de l'Ebre per conrrear l'arròs a principis de segle XX, això no significa que abans no se'n conreés ja. Igual que tampoc es cert que amb ells hagin vingut altres aspectes culturals com les bandes de música ja que aquestes són l'evolució de les bandes militars.
Tot això ve per que en algunes fonts es comenta que la paella es va dur a ultramar i allí va evolucionar al que avui dia es coneix com Arroz con Pollo als països sudamericans.
La meva recent visita a l'Ecuador ha servit per fomentar empíricament que existeixen alguns plats que podrien satisfer l'anyorança d'una bona paella però han arribat a esdevenir plats amb identitat pròpia.
Jo no puc assegurar que aquests plats tinguin l'origen en la paella però no he volgut desaprofitar l'experiència per a aportar algunes dades.
A Sudamèrica el tret diferencial principal és que no es cultiven les mateixes varietats d'arròs que al Delta i amb això ja ho dic tot.
M'ha estat impossible trobar arròs rodó ni tan sols a les grans ciutats i comentant amb alguns catalans m'ho han ratificat. No trobaré en tot Ecuador arròs rodó tot i que un any vaig poder trobar un preparat de brou que duia un saquet d'arròs rodó per uns 7 o 8 dolars.
El que si he pogut trobar són dos plats que podien fer-me pensar en un arròs a la paella:
Un és l'arròs de moros.


El fet de que aquestos països tinguin unes matèries primeres excel·lents ajuda molt a l'hora d'aconseguir un bon sofregit que en aquest cas era quasi bé el de la paella del delta en l'apartat de verdures. Aquest arròs, llarg per suposat, es cuit a part amb poca quantitat d'aigua i després se li afegeix unes llenties  cuites. La similitud amb la paella nomès recau en que el sofregit és similar i l'arròs sol absorbir una mica més de gust en afegir tots els ingredients.

L'altre és el Chaulafan.

Qualsevol que sapiga del plat de que parlo no estarà d'acord amb mi en establir un paral·lelisme entre els dos plats però quan estàs lluny d'una bona paella, un bon arròs és una benedicció.
El chaulafan també es basa en un sofregit, conte gambes pelades i duu pollastre tot i que l'el·laboració final dista molt del nostre objectiu. Però un bon chaulafan em podia satisfer la necessitat de paella.
us deixo la recepta per si us ve de gust probar-la i comparar.

Descripció: El chaulafan de pollastre la versió equatoriana de l'arròs fregit xinès preparat pollastre, cansalada, ceba, all, pebrots, veces, pastanagues, ous remenats, panses, espècies i herbes.IngredientsPer al brou de pollastre

    
1 pollastre sencer de 5 lb, tallat en preses
    
10 tasses d'aigua
    
1 ceba perla o ceba blanca, tallada en daus
    
2 pastanagues
    
2 tiges d'api, picadets
    
5 branquetes de coriandre
    
SalPer l'arròs

    
1 cullerada d'oli o mantega
    
2 cullerades de ceba perla, picadeta
    
3 ¼ tasses del brou de pollastre
    
3 tasses d'arròs, sense courePer al chaulafan

    
2-3 cullerades d'oli
    
3 cullerades de mantega
    
1 tassa de ceba perla picadeta
    
6 grans d'all, picats
    
4 oz cansalada o cansalada, tallat en glaçons petits
    
3 cullerades de coriandre finament picat
    
2 cullerades de aji o Xile mòlt
    
1 culleradeta de comí mòlt
    
½ culleradeta de achiote mòlt
    
2 pebrots (1 vermell i 1 verd), picats en glaçons
    
1 tassa de veces cuites (pèsols)
    
2 pastanagues cuites, picades en daus, aproximadament 1 tassa
    
½ tassa de panses
    
6 ous, remenats i cuits
    
7 cullerades de salsa de soja
    
2 cullerades de salsa anglesa
    
3 cullerades de coriandre o julivert finament picat
    
2 manats de cebes tendres o cebetes verds, finament picades
    
Sal al gust
    
Per acompanyar - ges o llesques de alvocat, ají, salsa de tomàquet, cebes adobadesPreparacióPer al brou

    
En una olla gran, feu bullir l'aigua amb la pastanaga, la ceba, l'api i el coriandre.
    
Afegiu el pollastre i cuini a foc mitjà durant una hora o fins que el pollastre estigui cuit.
    
Traieu el pollastre del brou, deixeu refredar una mica i després esmicoli la carn del pollastre, reservi el pollastre esmicolat per més tard.
    
Plani el brou i reservi per l'arròs.Per l'arròs

    
Calenta l'oli o la mantega, afegiu la ceba picada i l'arròs, regiri bé. Després, afegiu el brou de pollastre, deixeu bullir fins que s'hagi reduït el líquid, redueixi la temperatura i cuini l'arròs tapat a foc lent durant uns 20 minuts o fins que l'arròs aquest cuit però ferma.Per al chaulafan

    
En una paella tipus wok, calenta 2-3 cullerades d'oli a foc mitjà per preparar un refregit o sofregit per al chaulafan.
    
Afegiu la ceba picada, l'all picat, la cansalada o la pancetta, 1 cullerada de salsa anglesa, 1 cullerada de salsa de soja, el comí, el coriandre, el aji o Xile mòlt, i el achiote mòlt. Cuini per 5-8 minuts o fins que les cebes estiguin suaus.
    
Afegiu l'arròs cuit, el pollastre esmicolat i els pebrots picats. Barregi bé i cuini a foc mitjà-alt durant uns 5 minuts, remenant de tant en tant.
    
Afegiu la resta de la salsa de soja, la resta de la salsa anglesa, els ous remenats, les veces o pèsols, les pastanagues, i les panses. Barregi bé tots els ingredients.
    
Traieu del foc i espolvoree amb el coriandre o julivert picat i les cebetes verds.
    
Serveixi acompanyat d'alvocat, ají i la salsa de tomàquet o kétchup.


 
Al cap d'unes quantes visites a Ecuador ja he après la lliçó i aquesta vegada ens vam endur des de la paella fins l'arròs Montsià. La paella que ens vam endur es esmaltada per que la conservació pot ser més descuidada que la de ferro.Per trobar els ingredients no vam tenir problema però a més a més dels "camarons" i el calamar vam tenir que afegir unes cloïsses que tot i tenir molt bon gust són estranyes a la vista. El que haurem de portar a la propera és una mica de safrà ja que allí utilitzen el achiote per donar color als plats. I pararem més compte amb els temps de cocció ja que a 45º de temperatura ambient haurem de retallar temps de cocció o se'ns passarà.
Ara ja estem una altra vegada al Delta i no tardarem a aportar noves entrades.

Comentaris

Publica un comentari

Entrades populars