XIRINGUITO DE LA COSTA

Alguns de vosaltres ja el deveu conèixer al Xiringuito de la Costa però a d'altres haurem d'orientar-los i fer-los saber que parlem d'un espai de restauració i oci que està emplaçat dintre o sobre el mar. Que nomès es pot arribar en transport marítim des del Port de Sant Carles de la Ràpita.
No us cregueu que els autòctons del Delta hagin anat moltes vegades donat que nomès obri a l'estiu i l'oferta en conjunt és molt agraïda per visitants i turistes.
En aquest emplaçament vaig voler anar dues vegades doncs em volia assegurar de la sorpresa grata que em vaig endur.

Paella Marinera.


Arribavem despres de fer un bany de mar i de sol a rebre una paella marinera tal i com pensem que s'ha de demanar a la Ràpita. Per que si algo bo tenen són "xicueles" i bon peix (tot i que més d'un li farà gràcia relacionar-les).
La Paella Marinera de la costa s'ha de fer molt malament per que no surti bona doncs tenen al seu abast les millors matèries primeres. Però al xiringuito veiem com algo se'm va fer estrany.

El sofregit semblava ser un sofregit en tota regla de tomàquet, ceba, all i primentó. I a aquest li afegien molt de calamar a daus petitets. Amb això creiem que li aconseguien el secret ja que la paella del xiringuito és un paella simple d'ingredients:

Unes gambetes, pocs escamarlans i uns quants musclos és tot el que hi ha en aquesta paella. Tots aquestos petits però molt probablement frescos, encara que ja no s'estila això del marisc fresc als restaurants. A mi em sembla que la quantitat de calamar, a d'altres que el fumet del peix de la Ràpita és de categoria però el que us he d'assegurar és que vaig voler tornar a veure si això sortia de xiripa o tot era metòdic.

A la primera i a la segona. L'arròs estava en el seu punt i el vestien de color correctament i tot i que aconseguien una mica de socarrat característic de la paella de revestiment ceràmic, encara van pecar una vegada de especiar-lo amb un polsim massa de pebre roig i l'altra de guardar-se una mica de sal a la mà. De la varietat ens vam posar d'acord en que deuria ser un Motsianell o Bahia però la gran quantitat de gent no ens va animar a congeniar amb la cuina, si bé ens agradarà fer-ho a la propera.

En conjunt un paella excel·lent de gust enfront la senzillesa d'ingredients.

Però aquesta paella ens fa aprendre algunes coses més. Una d'elles és que una paella pot sortir ben parada amb poca cosa si tractes bé l'arròs i li dones el punt. L'altra és que en aquest bloc no parlem mai de preus però hi ha racons on pagues el lloc per damunt del mantel de paper, però d'això no ens ocupem que nomès treballen la temporada d'estiu i avui dia tot val diners.