Arròs de ribera al secà. O un exemple de paella col·laborativa.

Diuen que la paella i els arrossos només les fa una persona. El paeller major, l'home de la casa. I que només ell pot dirigir i només ell carregarà amb la creu de la responsabilitat en cas de no assolir l'excel·lència. Ja sabeu que dintre de les tradicions hi ha algunes postures retrògrades i moltes de dubtosa legitimitat. Es veritat que algun arròs ha d'estar ben coordinat entre fogoner i paelles i que hauria d'estar prop els qui van portant vermutet als responsables d'aquesta tasca.

Però aquesta setmana ens van donar una lliçó. En molts d'aspectes i detalls dels quals només en descriurem alguns.

L´Anfitrió.
Vicent i Carles ens convidaven, com cada any al voltant de Sant Joan, a un arròs a Ulldecona.
Cada any fan ells l'arròs però aquest any no els ha costat cedir la responsabilitat a Olga, germana i cuinera experta (entre altres virtuts).

La paellera.
Tot i que la responsabilitat recau sobre ella, ha estat prou generosa per compartir el plaer de cuinar amb la gent propera. Ha permés que tothom i col·labori en la manera justa i ha sabut recuperar la direcció en els moments clau com a l'hora de tirar l'arròs i el caldo.

L'invitat.

Òscar, tot i ser del camp de Tarragona i venir invitat, ha tingut el valor de posar-se davantal i auxiliar a Olga de manera exacta. El seu acompanyament durant i després de la cuina ha fet més amable el temps.

El pato. 

El motiu d'utilitzar pato és que a la ribera, la família solia fer arròs de pato de la ribera. Per això han volgut portar pato ( ànec per als filòlegs ) a Ulldecona. El flaire del sofregit aromatitzava uns quants carrers adjacents. 

La matriarca. 

Rosin és encantadora, mare de Vicent i la deu conèixer tota la plana major de la cultura i ha acollit a taula a molts artistes i gent de bon tractar. I sap que aquesta gent menja bé quant pot. Ha fet tota la"misse en place" i ha tingut el reüll fixat en totes les tasques. Olga ha rebut els seus consells i n'ha fet cas als que li han semblat interessants. 

Els invitats. 

Tots un exemple de convivència. Si algú no es coneixia es presenta. I els anfitrions no han tingut molta feina en aquest camp. Nosaltres ens hem sentit millor atesos que a molts dels restaurants que visitem. 

L'arròs. 

La cocció de l'arròs ha estat un exemple del que moltes vegades vull explicar a profans. L'arròs és un dels únics aliments que s'han de treure del foc uns minuts abans de que visualment es vegi cuit. El temps de repòs és molt important per millorar la cocció.