Paella Valenciana al Palmar (l'Albufera)
Restaurant La Casota del Palmar (Albufera de València).
En la nostra visita a València, per veure el meu germà Josep, ens ha complert la promesa de portar-mos a provar una paella valenciana.
Llest ell, ha demanat ajuda als seus col·legues del Swing. Els hi ha posat l'espasa al coll avisant-los que d'aquí en depenia l'hegemonía de la gran paella valenciana.
I és que si la dita popular assegura que les pitjors paelles te les podras menjar a València, jo us puc assegurar que és tot el contrari. A València hi ha molt bones paelles, però no les trobaràs a peu de carrer, les hauràs de trobar ben rebuscades. I així és com ens la varen recomanar a nosaltres.
Principalment, ens haviem de desplaçar a l'Albufera. Al bell mig dels camps d'arròs de València.
Allí trobariem el restaurant La Casota. I aquell dia, estàvem sols.
Idoni per tastar una paella amb dedicació, ja que no us podria assegurar el mateix resultat en cap de setmana amb 150 comensals al menjador per torns.
La Paella Valenciana té els ingredients molt estandaritzats i no hi té molta variació. La verdura, com el garrofó o la bajoca li dona el seu tret característic però és amb el tall on es marca la diferència. No tan sols per portar caragols, pollastre i conill. Si nò per que (com ja ens van avisar) el sofregit de la carn seria lent, molt lent, però marcaria el gran sabor que li dona a l'arròs.
Vora 45 minuts vam esperar la paella, però avisats estàvem i recompensats ens varme sentir a posteriori.
Però si una cosa em va agradar d'aquella paella, fou l'arròs. Una varietat desconeguda per mi i pel que es veu, també difícil de trobar. L'espiga del Palmar és un arròs d'excel·lent qualitat que té una producció local (tots els restaurants del Palmar la gasten). Però estic segur que bona part del mèrit d'aquesta Paella Valenciana que ens ha mostra l'hegemonia de les paelles arreu, ha estat de l'arròs.
I el socarrat també va fer lo seu amb el perfum que li donava.
Crec que a partir d'ara li diré paella a tot lo que se li assembli a aquest regal i a tot lo demés li diré arròs.
Sense desprestigiar cap dels arrossos que hem tastat. Però com diuen a Valencia, "arroz con cosas no es paella".
A València en trobareu d'aquestes tant bones, però compte, que de dolentes n'està sembrat.
En la nostra visita a València, per veure el meu germà Josep, ens ha complert la promesa de portar-mos a provar una paella valenciana.
Llest ell, ha demanat ajuda als seus col·legues del Swing. Els hi ha posat l'espasa al coll avisant-los que d'aquí en depenia l'hegemonía de la gran paella valenciana.
Principalment, ens haviem de desplaçar a l'Albufera. Al bell mig dels camps d'arròs de València.
Allí trobariem el restaurant La Casota. I aquell dia, estàvem sols.
Idoni per tastar una paella amb dedicació, ja que no us podria assegurar el mateix resultat en cap de setmana amb 150 comensals al menjador per torns.
Vora 45 minuts vam esperar la paella, però avisats estàvem i recompensats ens varme sentir a posteriori.
Però si una cosa em va agradar d'aquella paella, fou l'arròs. Una varietat desconeguda per mi i pel que es veu, també difícil de trobar. L'espiga del Palmar és un arròs d'excel·lent qualitat que té una producció local (tots els restaurants del Palmar la gasten). Però estic segur que bona part del mèrit d'aquesta Paella Valenciana que ens ha mostra l'hegemonia de les paelles arreu, ha estat de l'arròs.
I el socarrat també va fer lo seu amb el perfum que li donava.
Crec que a partir d'ara li diré paella a tot lo que se li assembli a aquest regal i a tot lo demés li diré arròs.
Sense desprestigiar cap dels arrossos que hem tastat. Però com diuen a Valencia, "arroz con cosas no es paella".
A València en trobareu d'aquestes tant bones, però compte, que de dolentes n'està sembrat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada