PAELLA DE MUNTANYA a l'Ermita de la Pietat (Ulldecona)
Ja feia un bon temps que no publicava una entrada al bloc. Seguim amb el mateix desig d'anar aportant i formació sobre l'arròs a les Terres de l'Ebre però alguns factors han provocat un petit silenci editorial.
No és que no haguem provat paella des de l'última entrada però l'enfoc que li donem al bloc té una vessant pública, per donar un servei. I és que s'ha de donar la condició que la paella que nosaltres tastem poguèsseu també fer-ho vosaltres. No m'agradaria fer-vos dentetes explicant-vos lo bona que és la paella d'un amic meu o d'aquelles àvies que encara habiten per les nostres famílies per que segurament no podrieu comprovar-ho amb el vostre paladar. Limitarem en aquestes primeres entrades a referir-nos a locals públics, restaurants, masies de pagés, albergs, càmpings i qualsevol lloc on pogueu vosaltres després passar a provar l'arròs. Disculpeu donçs que no hagi entrat les meravelloses paelles que he tingut el plaer de tastar en cercles íntims de família o amistat però serveixi aquesta nova entrada de l'arròs de l'Ermita d'Ulldecona per tornar-vos a despertar les ganes de Paella.
De tots és sabut que la paella guanya si fa bon temps. La bonança de temperatura invita a la sortida, a la trobada amb amics i la paella ja és un plat col·lectiu, una bona opció per a una bona collada i això és el que aquesta vegada hem fet. Aprofitant el bon cap de setmana que ha quedat després d'una onada de fred hem quedat 20 tigres.
L'Ermita de la Pietat d'Ulldecona a més a més de comptar amb l'espai religiós, aglutina un conjunt de serveis com ara la possibilitat de veure pintures rupestres, gaudir d'un bon paisetge de muntanya, pendre unes cervesses a la terrassa del bar de l'Ermita, utilitzar uns rostidors molt ben equipats, acollir-vos a l 'alberg o poder provar en el menjador un dinar amb una bona colla.
Com no podia ser d'altra manera, si estem emplaçats a la vessant d'una muntanya, en una ermita d'interior, la paella que ens ofereixen ha de ser de "Muntanya".
La Paella a l'Ermita de la Pietat d'Ulldecona.
Veure despres d'haver assaborit la paella, la cara d'experiència i bonança del senyor que va cuinar la paella em fa entendre per que els primers pasos del sofregit estaven tractats amb tant de carinyo. Hem parlat moltes vegades de que és molt important tractar el sofregit de manera delicada, cadascú amb els seus ingredients, les seves mesures personals. Però tot ben sofregit, a foc mitjà-suau, poc a poc, sense pressa.
El sofregit de la paella de muntanya acostuma a portar la verdura necessària de l'horta. Això és: ceba, all, tomàquet i pebrot (en aquest cas vermell). Alguns li afegeixen alguna verdura adicional com bajoques, pèsols, pastanaga entre d'altres però amb els que hem assenyalat al principi ja n'hi ha prou per assolir l'èxit.
L'altra part de la recepta, és la que marca el subtítol "de muntanya".En aquest cas, una carn generosíssima amb grans talls de pollastre, costella de porc i un exquisit conill.
Sembla que fins ara no havia inclós cap recepta amb conill al bloc però val a dir que posar conill a una paella és sinónim d'éxit.
Aquesta carn fou també enrossida al punt i em fa assegurar que a l'Ermita de la Pietat sabran manejar igual de bé les graelles dels rostidors sota demanada.
A la paella de muntanya no li ha estat mai malament afegir-li una part de musclos, gambetes i algo de calamar i aquest bon home deu fer temps que ho sap.
Com podeu veure a la foto l'aparença final no és de gran restaurant, i el color és el color dels ingredients sense excés de col·lorant. Però el gust final era notable gràcies als ingredients de les Terres de l'Ebre.
La varietat d'arròs fou una aposta bona però falta de garanties. I explico. Perque ja hem comentat que alguns restaurants es garanteixen el 70% del resultat apostant per un arròs bomba. Però torno a defensar que la millor varietat, la que millor lliga amb els ingredients i la més tradicional és la bahia o montsianell.
Aquesta savia el·lecció té un risc i és que serà més difícil controlar el punt de l'arròs.
En aquesta paella aquest fou el seu "però". La paella estava molt bona però afegit el risc de l'arròs, sumat a la dificultat de fer una paella per a 20 persones el mestre paeller va preferir donar-li uns pocs minuts més a l'arròs per que, sempre estarem més tranquils si se'ns passa una mica que si li fan falta uns minuts. Alguns no van estar d'acord amb la sal però aconseguir el punt de sal a 20 paladars hagués estat més que un encert una intervenció de la Pietat.
Si a tot això li afegim la idoneitat de l'espai i la gran companyia amb qui varem compartir dinar, podem recomanar aquesta paella a qualsevol visitant de la serra de Godall. I si teniu algun faldut a la taula se us farà molt més distreta la menjada.
No és que no haguem provat paella des de l'última entrada però l'enfoc que li donem al bloc té una vessant pública, per donar un servei. I és que s'ha de donar la condició que la paella que nosaltres tastem poguèsseu també fer-ho vosaltres. No m'agradaria fer-vos dentetes explicant-vos lo bona que és la paella d'un amic meu o d'aquelles àvies que encara habiten per les nostres famílies per que segurament no podrieu comprovar-ho amb el vostre paladar. Limitarem en aquestes primeres entrades a referir-nos a locals públics, restaurants, masies de pagés, albergs, càmpings i qualsevol lloc on pogueu vosaltres després passar a provar l'arròs. Disculpeu donçs que no hagi entrat les meravelloses paelles que he tingut el plaer de tastar en cercles íntims de família o amistat però serveixi aquesta nova entrada de l'arròs de l'Ermita d'Ulldecona per tornar-vos a despertar les ganes de Paella.
De tots és sabut que la paella guanya si fa bon temps. La bonança de temperatura invita a la sortida, a la trobada amb amics i la paella ja és un plat col·lectiu, una bona opció per a una bona collada i això és el que aquesta vegada hem fet. Aprofitant el bon cap de setmana que ha quedat després d'una onada de fred hem quedat 20 tigres.
L'Ermita de la Pietat d'Ulldecona a més a més de comptar amb l'espai religiós, aglutina un conjunt de serveis com ara la possibilitat de veure pintures rupestres, gaudir d'un bon paisetge de muntanya, pendre unes cervesses a la terrassa del bar de l'Ermita, utilitzar uns rostidors molt ben equipats, acollir-vos a l 'alberg o poder provar en el menjador un dinar amb una bona colla.
Com no podia ser d'altra manera, si estem emplaçats a la vessant d'una muntanya, en una ermita d'interior, la paella que ens ofereixen ha de ser de "Muntanya".
La Paella a l'Ermita de la Pietat d'Ulldecona.
Veure despres d'haver assaborit la paella, la cara d'experiència i bonança del senyor que va cuinar la paella em fa entendre per que els primers pasos del sofregit estaven tractats amb tant de carinyo. Hem parlat moltes vegades de que és molt important tractar el sofregit de manera delicada, cadascú amb els seus ingredients, les seves mesures personals. Però tot ben sofregit, a foc mitjà-suau, poc a poc, sense pressa.
El sofregit de la paella de muntanya acostuma a portar la verdura necessària de l'horta. Això és: ceba, all, tomàquet i pebrot (en aquest cas vermell). Alguns li afegeixen alguna verdura adicional com bajoques, pèsols, pastanaga entre d'altres però amb els que hem assenyalat al principi ja n'hi ha prou per assolir l'èxit.
L'altra part de la recepta, és la que marca el subtítol "de muntanya".En aquest cas, una carn generosíssima amb grans talls de pollastre, costella de porc i un exquisit conill.
Sembla que fins ara no havia inclós cap recepta amb conill al bloc però val a dir que posar conill a una paella és sinónim d'éxit.
Aquesta carn fou també enrossida al punt i em fa assegurar que a l'Ermita de la Pietat sabran manejar igual de bé les graelles dels rostidors sota demanada.
A la paella de muntanya no li ha estat mai malament afegir-li una part de musclos, gambetes i algo de calamar i aquest bon home deu fer temps que ho sap.
Com podeu veure a la foto l'aparença final no és de gran restaurant, i el color és el color dels ingredients sense excés de col·lorant. Però el gust final era notable gràcies als ingredients de les Terres de l'Ebre.
La varietat d'arròs fou una aposta bona però falta de garanties. I explico. Perque ja hem comentat que alguns restaurants es garanteixen el 70% del resultat apostant per un arròs bomba. Però torno a defensar que la millor varietat, la que millor lliga amb els ingredients i la més tradicional és la bahia o montsianell.
Aquesta savia el·lecció té un risc i és que serà més difícil controlar el punt de l'arròs.
En aquesta paella aquest fou el seu "però". La paella estava molt bona però afegit el risc de l'arròs, sumat a la dificultat de fer una paella per a 20 persones el mestre paeller va preferir donar-li uns pocs minuts més a l'arròs per que, sempre estarem més tranquils si se'ns passa una mica que si li fan falta uns minuts. Alguns no van estar d'acord amb la sal però aconseguir el punt de sal a 20 paladars hagués estat més que un encert una intervenció de la Pietat.
Si a tot això li afegim la idoneitat de l'espai i la gran companyia amb qui varem compartir dinar, podem recomanar aquesta paella a qualsevol visitant de la serra de Godall. I si teniu algun faldut a la taula se us farà molt més distreta la menjada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada