Diada de l'arròs, col i fesols. L'Aldea

Els habituals del bloc i sobretot els que n'esteu subscrits haureu notat que fa un temps que no anem de restaurant a provar cap arròs però això no ens impedeix ni de sortir a provar arròs per les Terres de l'Ebre, ni de generar entrades al bloc.

Per sort o per desgràcia tenim alguns jornades gastronòmiques al territori que tenen l'arròs com a motiu principal o ingredient d'un plat característic.

L'arròs de les terres de l'Ebre és present en moltes d'altres receptes de les que estem acostumats a comentar en aquest bloc i avui m'he animat a parlar-vos sempre des de la nostra visió del arròs, col i fesols.

L'arròs, col i fesols és un plat que estranyes vegades el trobareu en la carta d'un restaurant. Algun n'hi ha. Però la proposta que us porto avui forma part d'un conjunt de solucions més populars, que turístiques i que gastronòmiques que s'esta estenent per totes les geografies.
Parlo de "les diades de". Les diades de la carxofa, de l'ostró, del llagostí, de la clotxa i per que no?, de l'arròs col i fesols. El que passa és que no és tant fàcil fer un plat per a 500 racions que d'altres i l'arròs és molt delicat per an'estes coses.

Abans que algú comenci a pensar que no he sortit content espereu.
La Diada de l'arròs col i fesols de l'Aldea és una bona festa. Popular, per que et trobes amb molts amics, veïns del Delta.
No tant turística per que "els forasters" s'han de portar el plat, el vi, el pa, el postre i fins i tot els coberts i no invita a la compra compulsiva. Però lo bo de que sigui popular és que qualsevol veí de l'Aldea s'oferirà a deixar-te un cobert, acostar-te un plat o si convé invitar-te a un got de vi.
Una Jornada molt ben organitzada i on tothom resta ordenadament a l'espera del seu torn per a tastar el seu plat. Una Jornada que està mil·limetrada en el temps per que tots tinguin el plat calent a taula però..
Però que?
Doncs que servir arròs col i fesols per a 1000 racions és impossible, i si ho aconseguim ho hem de fer amb trucs i artimanyes que no enganyaran a molts del Delta que mengen arròs, col i fesols de tota la vida.

Arròs, col i fesols (de la Diada de l').

L'arròs col i fesols que aquí és cou no és el que ens cuinen les mares i àvies. Ni tan sols és el que trobarem als pocs restaurants que el tenen a carta o almenys al menú. Però no parlem de posar-li amor, ni dedicar-li més temps. Avui he vist fer l'arròs i s'hi han deixat la pell com a professionals tant auxiliars com cuiners, voluntaris com polítics (sempre els agrada fer-se la foto remenant).

El problema de L'arròs de les diades és que s'han de variar els ingredients per que el primer no se'l mengi caldós i l'últim passat, per que tothom tingui carn i per que que surti fotocopiat en totes les racions.

Això no és culpa del cuiner, ni de l'organitzador. És culpa de morir d'èxit.

Per argumentar una mica més aquests paràgrafs us explicaré les poques coses que han permès que la jornada sigui un èxit total però que m'ha deixat l'arròs de les nostres mares a molta més alçada.


El sofregit, duia pantxeta, costella però no duia potetes de tossino. Aquest punt és una mica crític. (antigament no es posava molta cosa..)
Els fesols no poden passar-se ni un punt per no desfer-se i els donaríem per bons encara que ens agradin més tous.
La col era de la part central i no tenia fulles, semblaven cards de bleda però també passa el llistó.
Però el que no ens pot passar per alt és no donar-li el toc de territori amb una butifarra negra d'arròs (baldana per estandarditzar-ho més).
I tampoc és pot passar per alt que hagin utilitzat una varietat que sembla semi-llarg cristal·lí.

L'arròs semi-llarg cristal·lí és una varietat d'arròs que es manté solt cuinat, absorbeix el brou i no es passa.
Això és perfecte per a aquests esdeveniments multitudinaris però és que aquest plat no s'ha cuinat mai amb aquest arròs. És més, aquest arròs ni tans sols es conrea amb prou quantitat per aquí al Delta; és d'aquells que cultiven per Osca.

Però si torno a tocar de peus a terra penso. Com s'ho farien per fotocopiar les racions? La meva mare cola el brou de l'arròs col i fesols per a que no es passi. Però com ho fas per a 1000 racions?.


Al final penso que ha estat un éxit.


PD (es posen PD als blocs?): Ens han regalat amb el preu del tiquet un morter commemoratiu i funcional que ja paga la pena.