Arròs Marisma del Mas de Tramontano.

Allò que surt a aquell anunci que una li diu: - tú has fet arròs!! en veure a la companya de feina contenta. Allò no es compleix sempre. També som crítics amb nosaltres mateixos i no sempre estem tant satisfets amb el resultat dels arrossos que provem .
Alguns arrossos ens surten millor que d'altres depenent de la paella, del foc, de la varietat de l'arròs. És com si li fèssim la culpa a algun factor de tots els que entren en l'equació per a un arròs excel·lent.
I quasi sempre la culpa és nostra. I no val que li donem les culpes al que ens abeurava o als qui col·laboraven aportant idees.
Ja ho sabem quant tu fas la paella els altres tots ne saben. Però un bon arrosser hauria d'estar per damunt de fer cas si posar més sal o afegir més aigua. S'ha de ser fort. Per que despres les responsabilitat seran per a un.
No us cregueu que aquest arròs no ens ha quedat bo. Ha estat una bona excusa per a fer una entrada al blog parlar a partir de la idea que no ens ha quedat excel·lent.

Avui hem utilitzat un arròs marisma del Mas del Tramonstano, que ens ha portat Joan de La Botiga del Riu, per a fer una recepta que portàvem mig estudiada. Arròs amb costella i pollastre, verdures del mercat i crancs, pop i musclos de la pescateria.
Amb això i un poc de picada ens semblava prou. Però si haviem d'afegir molt d'arròs hi havia poc tall. Personalment penso que hagués millorat molt si haguèssim afegit alguna canana, o galeres que li donin més gust per que la vam fer infusionada en aigua. No vam afegir caldo.

Això de no afegir caldo no surt sempre bé però les vegades que surt positiu és per a tirar cohets. Nosaltres hem complit avui amb aquest arròs, La millor manera de cel·lebrar que Joan i Eva tenen una xiqueta de camí.

Això que dona satisfacció!









Comentaris

Publicacions populars