La Caldereta. Tortosa.

Ens hem trobat amb amics a la capital del Baix Ebre i decidim visitar un lloc que sembla ben bó a la vora del riu. Al costat del club Nàutic. Els entrants ben bons, cosa que ens feia esperar un bon arròs de segon.
No li dedicarem molts d'honors a aquest arròs que havia de tancar un migdia rodó. 
Acostumem a trobar-mos amb amics algun diumenge i un bon arròs ha d'arrodonir la trobada. 
També rodó hauria de ser l'arròs quant el cuinem bé però de vegades trobem plats que ens agradaria oblidar.
A La Caldereta ens han tret dos arrossos i un serviria per fer mur si el riu es desborda. Cosa estranya amb el perill hidrològic que sofrim.
Al lio. L'arròs fet a la paella és una pasta indefinida, això si, amb bon sabor. Però les farinetes no es fan amb brou de peix.


Podeu veure vosaltres mateixos que un arròs passat és un pecat. Però cal avisar a la cuina per si ha tingut que veure algo el fet que ens haguem entretingut parlant.
Però no. Diu la cuinera amb mala gana que l'arròs està al punt i que no li hem d'ensenyar res a algú que fa 20 anys que fa arrossos. 


Nosaltres no pensem que durant vint anys hagi estat tant equivocada. Entenem que no tenia un bon dia. I així ho demostra un arròs caldós que han demanat els nostres companys.

En aquesta cullerada podeu veure un gra sencer i que ha begut bons sabors. És de l'arròs caldós de marisc dels companys de taula. 


La nostra es va quedar en una escena dantesca. Descontents de les paraules de la cuinera i amb un regust amarg que no ens fara oblidar que vam compartir taula amb unes persones excel.lents.




Comentaris

Publica un comentari

Publicacions populars