Arròs a la ribera. Lo nostre arròs i caldo Knorr.

Els millors arrossos són els de la ribera. Els que són motiu de reunió entre amics, parents o fins i tot treballadors.
Antigament més i ara encara es manté, els propietaris de les finques llogaven joves per a treballar la terra, sembrar o segar l'arròs i, es clar, el moment del dinar era motiu de converses a la masia de la ribera. Solia menjar-se arròs i de tall se li posava el que bonament podien recollir. Sovint verdures de l'hort i amb sort alguna peça de caça.
Ara també ens trobem als masos per a menjar. Només per a menjar. 
Sovint trobem un amic que té una caseta al Delta per cuinar arròs i això si, es cuina a la llenya. Nosaltres avui hem visitat el mas de la família Solé-Matamoros i ens han convidat a aquest arròs que us presento. 


És important aprofitar la cuina a llenya per aquestes ocasions. Li donaran un gust únic. I aquí us deixo una imatge del parament que ha oferit Joan en aquesta ocasió per a rostir. 


Avui, acompanyarem l'arròs d'un caldo de peix Knorr que és un bona sol·lució per a substituir el caldo fet de casa. Amb això ens han fet un arròs mixte conegut per paella mixta. 


És important que el sofregit estigui un bon rato rossejant la carn per donar un bon gust al sofregit. Si tenim algo de llagostins o gambes (també escamarlans o llamàntol o galeres si en teniu) ho sefregirem i reservarem també.


Per a l'ocasió ha fet servir un bomba de Lo Nostre Arròs comprat a La Botiga del Riu. I opta per sofregir-lo un poc i que es segelli. Una pràctica prou habitual a les Terres de l'Ebre. 
Amb això, seria correcte tirar el caldo calent ( acalentat en olla o microones si voleu) per que de lo contrari, fins que començi a bollir, us haureu descomptat amb la cocció de l'arròs.



S'ha de tenir bon ull per a dur el compte dels minuts que marca el fabricant si sofregim l'arròs i li tirem el caldo a temperatura ambient. 
Un moment abans de que l'arròs estigui, treieu-lo del foc i tapeu per a reposar. 
Si heu afegit safrà, curcuma o colorant us quedarà més groc. Però per aquí, a les masades, rarament se'n trobava.
Jo us animaria a provar de fer-lo i si és amb cuina de llenya , millor. 
Bon profit.











Comentaris

Publicacions populars