Comissariar una paella com a situació cultural. Anna Zaera.

Els agents culturals del territori estiren del carro quant el matxo decideix no avançar, quant les administracions no aplanen el camí o quant la via està plena d'obstacles. 
A voltes això s'ha de fer al marge de tot paraigues que porti un escut administratiu i sorgeix del mateix caldo de cultiu la necessitat de generar sinèrgies.
Això es el que es preten el grup de gent #cambraarrossera; que prenen un espai fisic com a eix a partir d'on es creen trobades per repensar que és el volem que sigui la cultura del territori. O si més no identificar-la i fer-ne una transformació.
Estes coses no es fan en un auditori, ni en un saló d'actes, ni en cap espai a mercè de control o subjecte a l'espasa de Damòcles que són els recursos econòmics de l'administració.
Estes coses es comencen al voltant d'una paella i s'acaben amb un tall de coc d'una àvia sobrada de filantropia. I si es pot, es rega amb una mistela artesana que ens porten de riu amunt.
No hi ha millor marc per engegar el foc i posar-se a fer paella. Avui a Santa Barbara, lo poble de les xiques guapes.

 
En aquest cas, aquesta paella la comissaria Anna Zaera des de la seva carrossa arrossera. Un símil de la condició ambulant que pretenem.

Una arròs fet amb una carn ben sofregida de costella, conill i pollastre.


Una vegada enrossida la carn, afegeix la verdura que en aquest cas és: bajoca, tomàquet d'embotellar, carxofa, pebrot i all.



Tots els productes venen d'horta propers i els farà bollir un bon rato per infusionar els ingredients i convertir l'aigua en caldo.

Vull destacar la feina dels fogoners qui controlaven segons les seves indicacions la intensitat del foc i que eren els que encetaven el debat cultural sempre àgils en trovar-li la metàfora entre art i gastronomia, entre cultura i territori, entre menjar i expressió.


Una vegada tirat l'arròs i controlant el temps acabem la tesi i ens posem a donar-li punts a les "i".
En aquest dia utilitzem l'arròs rodó de Nomen cosa que demana màxima atenció.

Havent sofregit i infusionat bé lo previ, només falta cuidar el temps per endur-mos amb nosaltres una panxa plena d'això i de molts inputs sobre el panorama cultural de les Terres de l'Ebre.
 
Aquestes paelles no les podeu trobar en gaires restaurant ja que no disposen de llenya. Però els que disposen de cuina a la llenya no poden passejar-la amb la carrossa arrossera de Anna Zaera. Moles molt.











Comentaris

Publicacions populars