Arròs del Venere amb formatge de Maó i sobrassada.

Si bé el nostre bloc està dedicat a l'arròs de les terres de l'Ebre, algu es vegades fem alguna entrada sobre arrossos que ens trobem arreu del món.
Aquesta setmana vam anar al Semproniana amb la invitació d'una de les millors amigues que he tingut, i pel que em queda per veure, penso que és una de les millors que tindré.
Maria i Sebas ens van convidar al Semproniana (Barcelona) en motiu del nostre enllaç i tot i que ja hi haviem estat sabiem que quelcom ens sorprendria.
El menú de degustació que ens van oferir contenia moltes propostes interessants com un cuscús amb verdures, sumprema de caballa i escuma de pera, tonyina amb crocant de caramel, macarró farçit de botifarra i un farçell de formatge. Tot exquisit així com un magret d'ànec i un tataki deliciós. Però no és aquest un post per presumir d'aquestes delícies sinò per presentar-vos una troballa que nosaltres no coneixiem.

L'arròs del Venere.


L'arròs del Venere és una varietat de color negre. No és com l'arròs salvatge. L'arròs salvatge, de fet, no és de la família de l'arròs orys sativa. Però l'arròs del Venere es veu que si. I m'agradaria que em corregiu si no és així.

Quant ens van treure el plat no ens van dir què teniem davant i vam estar debatent si teniem una plat de llegums o un arròs salvatge. Però l'arròs salvatge és el més allargat i això és molt rodó.

Davant del dubte vam voler preguntar al maitre que ens va explicar molt bé el plat.

És una arròs que té una cocció molt llarga ( entre 45 i 60 minuts!) i té un aroma torrat i un gust que recorda alguna classe de llegum. 



La combinació amb el formatge de maó i la sobrassada arrodonia el plat i ens agrada compartir-lo amb vosaltres ja que si nosaltres ens sorprenem no deixarem mai de fer-vos ho saber.

Perdoneu les fotos, però els que heu anat al Semproniana coneixereu que l'ambient és com una gran teatralització i la llum té tonalitats i intensitats diferents. 


Comentaris

Publicacions populars