Triple Mortal d'arròs bahia Illa de riu. Recepta de la Dolors.

Triple Mortal. La precarietat com a estratègia de subsistència.
Es una exposició que està actualment a La capella i que resol moltes sinergies erosionades entre tres centres educatius d'art. 

L'exposició comissariada per Blai Marginedas i Alessandra Giusti integra propostes de l'Escola Massana, Llotja i la facultat de Belles Arts però si en voleu saber més, us deixo l'enllaç següent. 

http://lacapella.bcn.cat/es/activitats/triple-mortal-la-precarietat-com-estrategia-de-subsist%C3%A8ncia-la-precariedad-como

Molt hàbilment han pogut generar una sèrie d'activitats complementàries a l'exposició que en la majoria dels casos han ajudat a compartit vincles entre membres de les tres comunitats.
Sembla que la dificultat d'aquest objectiu sigui pareguda a la del Triple Mortal. Màxima dificultat. Però no contents amb això, van i se la juguen a posar-se al límit amb la dificultat màxima.
Presentar una paella per 150 persones que han assistit a les taules rodones a la Fabra i Coats al més pur estil Tiravanija per tal de crear lligams socials entre els assistents amb el menjar com a fil conductor.

Per a aquesta ocasió, Alessandra Giusti i Blai Margineda han delegat tan difícil tasca a una petita (?) empresa de Manlleu. El Graeller rialler. Un noi molt molt atent que arriba sol amb una furgoneta i desplega tot un parament del que ens agradarà fer esment. 

No crec que li importe que mostrem el parament que du ja que això en sembla que el dignifica més. Doncs acostumem a veure 6 persones per cuinar una paella de 100 i veure'l treballar sol es d'admirar.
Ens diu que cuinarà l'arròs de la Dolors (la seva mare).
Com si d'un mètode après es tractés de la furgoneta en surt una petita carpa per donar algo de sombra, una taula per a fer la misse en place dels ingredients (que després utilitzarà per donar el servei), un paeller amb potes per a la paella i un paeller de terra per a l'olla del caldo de peix que també elaborarà allí mateix.
Sembla que el primer que engega és l'olla del caldo de la que n'hem vist uns grans caps de rap i algo de peix de roca que anirà bullint durant algunes hores.
Una vegada muntada la paella i les potes que la subjectaran, es procura un petit  voladís amb paper d'alumini per a que no li faci la guitza l'aire als fogons, i comença sofregint unes gambes llagostineres de bon veure. 


Tot seguit, empren la carn de porc que ja no sortirà de la paella fins el servei. Ben trossejat i degudament remenat fins que a l'afegir la pota (calamar) quasi bé descongelada li donarà el caldo necessari per que no s'agarri excessivament. 


Solament el fet de que el calamar es descongeli a foc mitjà, fa que la paella vagi agafant ja un caldo d'enveja al que encara li afegirem pebrot ben trossejat i pèsols. 

  

Amb això i uns bons minuts, elaborarà una mare ben gustosa que completarà amb un caldo que de seguida esdevindrà un bon fumet intens. 




Amb això, uns musclos (entenem els motius per portar-los congelats) i mentre arregla el parament de la taula, talla el pa i retira els envasos a una paperera que també ha portat, ja tindrà el fons per a tirar l'arròs quant acabin les taules rodones.
I és aquesta precaució la que li dona l'éxit. Espera a que tothom surti per tirar l'arròs, i en aquest punt és on entra la part de territori que nosaltres busquem en els arrossos.
Podem afillar aquest arròs com a arros de les Terres de l'Ebre per que encara que es cuina a Barcelona per una empresa de la comarca d'Osona, l'arròs és del Delta. Concretament Bahia d'Illa de Riu. De Sant Jaume, també al cor del Delta.


Al tanto, per que aquí ve on es decideix el combat home vs arròs.
Deixeu-me dir que havent localitzat alguns punts febles al procediment no li donàvem tota la confiança. Però a nosaltres, les procediments previs ens condicionaran el gust final. I ja coneixem que hi ha tantes receptes com cuiners fan arrossos i ja aprenem a respectar la varietat d'ingredients i procediments si al final l'arròs parla per si mateix.


En aquest cas us relatem el que ha succeït amb l'arròs. 
Hem parlat molts cops de la dificultat de cuinar per a moltes persones, doncs sol passar que el primer es menja l'arròs duret i l'últim passat. Llavors pensareu que la sol·lució recauria amb l'utilització d'arròs Bomba. Cert! Però aquest noi (mira que no recordar-me'n del nom...) ha tractat l'arròs bahia de tu a tu donant-li un poc més de caldo com podeu veure a la foto.
Però no per error, si no per que durant el servei aniria agafant cos. Jo he estat un dels primers a provar-lo ( és lo bo d'estar al tall) i l'arròs estava perfecte. Perfecte és perfecte. Tot i que el meu tenia un poc de caldo sobrant . Però els meus companys de taula ja han arribat amb un arròs solt. I Alan, qui ha repetit, en el segon plat ja ha vist com perdia cos.


Finalment, crec que s'ha resolt aquest menjar de societat de la millor manera. Amb un arròs que podem recordar com a bo. I més si el trobem a Barcelona i per a 150 persones. Quants voldrien trobar això a les Rambles...


Tot plegat, l'experiència que proposaven els comissaris, ha estat un èxit. Ja sigui amb les taules rodones que han estat a un alt nivell de qualitat i participació com també de la trobada gastronòmica a partir d'aquest plat tant donat a compartir experiències. 




Comentaris

Publicacions populars