Casa Melich. Paella de menú a l'estil tradicional.


Disculpeu-me un poc de reflexió:
Sí que en sentim de vegades que els restaurants de les Terres de l'Ebre ofereixen menjar tradicional.
Que si pop, canyut, que si caixetes, que si dàtils, que si ortigues, tenca,  anguiles, pato, etc..
No dic que no. Però en lo que es diu paella, per a mi la tradicional és la que feiem de petits amb les tietes, els pares, a una garriga, a la plana. Al tros. Espais que no eren tant arreglats com ara que tots semblen xalets. Sovint una taula llarga, folrada de mantel de paper d'estraça feia de punt de reunió a la sombra de garrofers o a voltes alguns raïms a prop.
La paella dels nostres avis i besavis potser si que duia pato quant estaven a la ribera, i potser duia tords quant estaven a la plana. Però no hi eren per esplai, hi eren per a la sega o per a esllemenar oliveres.
Però jo no ho vaig viure això. Sóc de l'època en que visitavem casa els parents en un peugeot 505, no anàvem en carro.
I allí es reunia la família i la Paella que es feia en aquestes trobades sovint tenia els mateixos ingredients. I aquí són: Musclo, llagostí o gamba, cranc, pebrot, tomàquet, bajoca, pèsol,costella de porc, conill, pollastre, sèpia, calamar.
Agafa els que tinguis a mà i treu-li el que no t'agradi. fes-li les combinacions que vulguis. Però rarament duia llagosta, mai la trobava amb rap, no en sortien d'aquestos ingredients tant de casa i tant poc nobles (ho discutiriem).

PAELLA A CASA MELICH

Casa Melich no ha pretés mai ser ostentós, passareu per davant i no reparareu amb la seva presència. És un Bar-Restaurant de sempre. Molt humil. Un racó d'història, de pagesos, de pescadors o de caçadors. L'únic lloc on encara tenen expositor de venta de Cd's i també de Clauers. De bons entrepans, d'esmorzar de forquilla i de decoracions taxidèrmiques.

Col·locat al mig del Born, seria de lo més kitsch i el visitarien escriptors i artistes aprofitant qualsevol detall per a inspirar-se. (ara m'he flipat!).

Però a Casa Melich heu d'anar predisposats a rebre l'olor a cuina d'abans, un dia a col, l'altre a olla, a carn rostida i a fruita del temps.

I els dissabtes al menú, Paella.



No és fàcil trobar taula els dissabtes. Tot i que no ho paregue el sovinteja molt client de sempre. Per això és molt fàcil que tots qui arriven saluden amb un "que aproveche" que sona damunt de la melodía del carrilló penjat a un pam de la porta.

I ens trovem la Paella que ens recorda al sabor d'abans. Al de la garriga, al de la plana. Amb aquells ingredients que parlàvem. Aquesta amb pèsols, gamba, musclo, tossino, polpet, pebrot, pollastre, cranc.
Amb un arròs Montsià Extra. Però a la cuina de gas. Fent-la a la llenya hagués estat lo màxim.

Una paella groga per als qui així els hi va i amb un arròs tou (per a alguns passat). Com sempre, els primers d'arribar la menjar al punt. Però quant ja posem "de menú" ja ho sobreentenem.

Lo millor de tot. Del que mai en parlem. El preu. És un menú de 10€ per rebentar. I es que recordem que abans la qualitat era la quantitat. Per que "Morigue Marta, morigue Farta".







Comentaris

Publicacions populars