Arròs de verdures, carxofa i marisc. Restaurant Bon Marisc



A la mateixa platja de Sant Carles de la Ràpita s'emplaça, vora la piscina municipal el Restaurant Bon Marisc.


Un restaurant d'aquests que no fa soroll. D'aquells que es treballen el client poc a poc i que fugen de protagonismes. Sembla dels que no surten a les guies gastronòmiques i tampoc ofereixen grans ornaments ni banalitats en el servei.
Jo el catalogaria més aviat d'un restaurant de proximitat. Proximitat, per que els clients són sovint coneguts entre si, per que ofereixen producte de la zona i sense artificis, per que et tracten de manera familiar i per que sembla que els agrada treballar tot això de manera propera.
Mostra d'això és que no tardem en reconèixer la fesomia de Mateu entre finestrals i soroll de plats. Mateu és amic i ens agradaria aprofitar això per conèixer millor l'oferta del Bon Marisc.

El propietari del Bon Marisc ens aconsella de seguida de provar l'Arròs de verdures, carxofa i marisc. I a primera instància ja m'està demostrant que aposta pel territori.
Hem parlat sovint que l'arròs del Delta és un arròs de productes d'aquí, de fruits del mar, de l'horta que rega l'Ebre, mai estandaritzat però sempre encarat a aprofitar els recursos propers.

Per esperar l'arròs ens entretenim amb una amanida i uns calamars arrebossats que em recorden els de l'àvia, però aquí i pel bé del bloc, hem vingut a provar l'arròs i em guardaré ben i prou de no distreure'm la gana amb entrants que semblen exquisits.

Arriba l'arròs per a dues persones i sens presenta en una paella on hi podrien povar fins a quatre comensals. La paella del Delta o els arrossos que s'acostumen a servir no són d'aparador, no porten gaire parafernalia com a guarniment. Són de plat. És valoren al paladar i es jutjen a la boca.

L'arròs de verdures, carxofa i marisc s'adivina cuinat amb un sofregit inicial al que es van afegint les verdures. Compta carxofes també com a verdures. I entre aquestes podem distinguir pebrot vermell, verd, carbassó, pastanaga i molta carxofa. I molt ben tallada. I molt ben cuinada.

La carxofa d'aquest arròs s'estableix líder de l'emplatament, i a boca roba protagonisme al marisc. El marisc l'acompanya i la potencia. Però la carxofa és espectacularment deliciosa aquí.

Observo que amb tanta verdura i amb la carxofa ha pogut evitar que li quedi dolça, ja que com sabeu, la verdura a la paella li aporta dolçor, especialment la pastanaga, el carbassó i la carxofa.

De marisc n'hi ha uns musclos pelats acompanyats de cloïsses (almejes) i de trossos de calamars. Lo just per donar-li el sabor adequat i casar-se amb la carxofa.






L'arròs ha estat arriesgat.
A nosaltres no ens agrada l'arròs bomba. Ens agraden altres varietat per a la cuina de la paella i dels arrossos a la paella. Però aquest bomba ha arribat just però ha arribat.





És un arròs bomba Montsià i ha sortit de cuina tres minuts abans del punt. Però ha reposat mentre ens acavàbem els calamars, mentre Mateu ens entretenia amb el seu carisma i també, mentre li feiem les fotos per al bloc. (Penseu que en podem arribar a fer una vintena de les que en triem les més representatives).

Arribats a aquest punt, l'arròs ha estat a punt i tot ha sigut disfrutar. Per que aquest arròs és dels que se'n diuen "d'aplana i engull". I aquest arròs de verdures, carxofa i marisc és de recomanar.

Gràcies Mateu i al propietari per ajudar-nos a escollir aquest arròs de proximitat que ens ha convertit el diumenge en un bon diumenge.

Comentaris

Publicacions populars