Ida Can Machino

Avui hem visitat un proposta que m'havia suggerit el company Joaquim Porres.
Joaquim Porres és un cuiner fet del treball de molts anys a les cuines de la zona i em va recomanar visitar el Restaurant Ida Can Machino.

En aquest enllaç trobareu les dades de localització d'aquest establiment als Muntells.
Un reastauran emplaçat al bell mig del Delta de l'Ebre i que a més a més viu i conviu amb els camps, pagesos i els productes del Delta de l'Ebre. No en và, la familia també una relació molt estreta amb el mar i regenta també una peixateria.

Ens disposem a preguntar si tenen paella a la carta per que com explicarem entre entrades del bloc és que no s'acostuma a servir el mateix plat de menú com de carta. La nostra sorpresa és que a la carta de Machino no hi ha invents, no hi ha excentricitats, ans al contrari, es troben quasi bé tots els plats típics del delta i té una bona relació d'arrossos que ens fa plantejar dubtes en l'elecció.

Reconec de primer moment que personalment sento una debilitat per la paella mixta tot i que fins ara em donat entrades de la marinera. Però dintre de l'ideal de paella de les terres de l'Ebre tindrem en compte i valorarem igual la paella marinera, la mixta, l'arròs negre o l'arròs seijat o l'arròs a banda. No podem assegurar que alguna d'aquestes té més història, ni que és més autòctona però ja aprofunditzarem en això en alguna altra entrada.

Així donçs ens decidim per la paella mixta i l'esperem amb una ensalada amb productes molt frescos i de l'horta del Delta a la que no podem dedicar-li el temps que voldriem.

PAELLA MIXTA CAN MACHINO


Si algún dia hagués de sortir una foto en una enciclopèdia al costat de la definició paella em sembla a mi que deuria ser aquesta. Ja no per les meravelloses ungles de la meva companya que m'aguantàven la paella sinò per que té una presència molt natural i descriptiva. Nomès de veure la paella de Can Machino es pot assegurar que estem davant una bona aposta. 
A algú li agradaria que la guarnició de llagostí i musclo estem més ordenada però el paladar no en sap de composició i aquest arròs ja entra pels ulls.

En quant a ingredients és una paella molt senzilla però això no li treu categoria,ans al contrari, ens mostra que des de sempre la Paella del Delta s'ha elaborat amb els ingredients que teniem a l'abast.

El sofregit sembla ser que nomès porta un poc d'all, ceba que no puc percebre ni veure (potser l'han ratllat) tomàquet i pebrot vermell.

Aquí el procediment que pren més rellevant és el sofregit de la carn que com ja venim sabent ha d'incloure pollastre, porc i conill, ben salpebrat però sofregit amb cura per que a Can Machino no li afegiran caldo a la paella per que diuen que la paella autèntica no s'ajuda de caldo sinò que el gust s'hereta dels ingredients del sofregit. A aquest sofregit ja li han incorporat la sípia del capítol de productes del mar.

Desconeixo si els llagostins i els musclos s'han afegit a posteriori de l'arròs o s'han sofregit abans i reservat però són el complement just per una mixta, si bé no m'hauria molestat gens trobar alguna almeja o poques tallarines que suposo que deuen reservar per a la marinera. Ah! em deixò una cosa molt important. Els crancs, deliciosos i que de ben segur tenen gran part de la culpa del bon gust que té aquesta gran paella.
En quant a l'arròs es veu que han aconseguit el punt de soltura que demana una paella i això ho facilita la utilització de la varietat Marisma de "lo nostre arròs" de la família Margalef. Sobreposaré allà on em preguntin el Marisma per damunt de totes les altres varietat per aconseguir la millor paella però no desmereixeré les altres varietats que es mouen també dintre de l'excel·lència.
La cocció de l'arròs sembla ser la més adequada tot i que no li sobraria un minut al primer foc fort per aconseguir una miqueta d'agarradet o socarrat al fons de la paella que li procura un suau aroma torrat i un minut de repòs per sol·lucionar alguns pocs grans farinosos que no arribarien mai a ser adjectivats de durs.
Sobre el color vull explicar que a Can Machino reforcen una mica el color amb un polsim de colorant. Tot i que m'agradaria que s'estengués l'ús del safrà infusionat a les paelles tinc els meus dubte de si la gent d'abans tenia molt de safrà, colorant o altres mètodes per accentuar el color a la paella. Fins llavors acceptarem qualsevol proposta.


Tot el conjunt mostra que a Can Machino fa molts anys que serveixen paelles i que no han canviat la recepta i són fidels a l'estàndard que hauríem de trobar en la majoria d'establiments de les Terres de l'Ebre. El que ja la faria excel·lent seria fer-la a la llenya però coneixem ja les dificultats per a un establiment de fer foc de llenya. El que si que li fa molt és la picada d'all i julivert que allarga el gust del conjunt molt delicadament.

Us diria que els que seguiu el bloc no deixeu perdre l'ocasió de provar aquest plat en una temporada molt bona per a les cuines de les Terres de l'Ebre per que a l'estiu el turisme obliga als restauradors a treballar a un ritme diferent que a voltes la paella no agraeix.

---

Per a saber més:
Un link amb informació adicional

http://www.terresmagazine.com/guia/20/Can_Machino/ca


Publicacions populars